divendres, 24 d’octubre del 2008

No és casualitat














Foto: Paquita Rebentaplenaris Foto: Mª Consuelo Reyna -columnista de Las Provincias



De tant en tant, quan et planteges algunes preguntes, el perquè de certes coses, sempre les pots contestar amb un: No és casualitat.

En efecte. Els polítics no improvitzen, tot ho tenen fredament calculat, medit i meditat. I per tant els seus actes i les seues accions del govern no són fetes per casualitat. Hi ha sempre una intencionalitat al darrere que aclareix i mostra el seu vertader rostre. Al remat s'acaben llevant la careta.

Darrerament s'esdevenen actes de violència al carrer, com els que ocorren al País Basc, i mentre allà a l'endemà ja estan treballant per esclarir els fets i al cap d'uns pocs dies es fan amb els violents, ací amb les mateixes característiques però en diferent latitud, la policia i els cossos de seguretat de l'estat actuen de forma diferent. O no actuen, simplement. Ací la violència política es permet.

Al nostre país (no em confongueu amb el veí, rojigualdo) no es persegueix no perquè hi haja contactes entre la policia i estos grups violents per permetre-ho i deixar-los màniga àmplia. Això no ho vull pensar-ho, crec que els alts càrrecs policials encara tindran una mica de seny. Però no deixa de ser curiós, que la violència ha estat una constant de l'extrema dreta valenciana regionalista, des de les bombes a Joan Fuster i Sanchis Guarner fins a data de hui, en seus de partits polítics de l'esquerra i nacionalistes, associacions culturals, llibreries com la 3i4...

I no pot ser casualitat. Perquè tot té una explicació, o almenys se la pot trobar. En la transició, en la configuració de les comunitats hi havia recel per part de l'Estat en què el País Valencià poguera desenvolupar un grau de sentiment nacional entorn als elements d'identitat així com el sorgiment de sectors mobilitzats políticament durant la dictadura.

La qüestió identitària sempre ha sigut un maldecap per a l'estat. Amb Catalunya, País Basc i Galicia ja en tenia prou. No es podien permetre des de Madrid que el PV seguira els passos de Catalunya. Ací és on va començar la guerra bruta de la batalla de València, precisament amb un polític amb ordres clares des de Madrid per anul·lar el nom de "País Valencià" i imposar la bandera amb blau. Estem parlant de Abril Martorell (UCD). Llavors el PSOE ja sabia el que era claudicar. Només s'ha salvat el preàmbul de l'estatut on es reconeix la denominació moderna de 'País Valencià'.

Doncs bé, des de llavors fins ara, s'ha intentat crear un conflicte entre Català i Valencià, quan en realitat el que es pretén és amagar el vertader conflicte entre Valencià i Castellà. Així mentre es crea aquesta polèmica, dividim el poble en dos, mentre l'avanç del castellà es fa imparable.
Açò transferit a l'escena política, comporta que es visualitze com un enfrontament entre radicals. Un enfrontament entre catalanistes i 'valencianistes'. Al remat s'aconsegueix deixar neta la imatge dels espanyolistes, com que no creen conflicte, no es parla d'ells en succesos, doncs no són problema. Així acabem orientant i marcant el que és bo i positiu, i el que resulta radical, molest, i dolent. I no és per casualitat.

Per això sempre que escolteu parlar de lo bonica que és València, es nomena per alguna part Espanya, perquè en definitiva la marca, l'etiqueta està valorada. Ni el Corte Inglés, uns genis del marqueting!




dijous, 23 d’octubre del 2008

Qui té la culpa?

Com tots sabem el govern actual del país valencià està format pel molt il·lustre Don Francisco Camps i tots els seus socis del PPCV. No patiu si no el coneixeu poseu en la televisió Canal Nueve i en un moment vos informaran del color de la merda de Paco.

Hi ha que felicitar al PPCV per la seua actuació política, a estes una tela d'aranya que abraça des de mitjans de comunicació, institucions acadèmiques, culturals... De tal forma que s'ha pogut promocionar (perquè son uns propaganderos) i mantindres en el poder de forma continua fent el que li done la gana i sense donar explicacions a ningú. La polèmica no està feta per al PPCV, ells estan per damunt de tots nosaltres. Fabra fa lo que vol, per suposat a València mana Rita. Si Camps diu que no som catalans, no som catalans. Que fa falta l'aigua de l'Ebre, els culpable de que no ens la donen son el catalans, ara si, a l'hora de demanar diners a Madrid si que anem al costat del catalans. Si no plou la culpa es de Zapatero...

Tot el contrari que el centre polític del país Valenciá, on es troba el PSPV que s'ha deixat manipular y que ha anat arrastrant-se per on xafava el PPCV, per tant podem culpar al PP per lo barat que ha venut el nostre patrimoni i cultura, però el partit socialista també és culpable de consentir-ho i de no oposar gens de resisténcia. A la conclusió que podem aplegar es que els del PSPV no tenenni p... idea de fer propaganda.

Com sempre el punt de vista crític de Fat Toni, Cap de la mafia local.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

9 d'Octubre

Com ja sabem el darrer 9 d'Octubre va ser la Diada Nacional del País Valencià, i es commemora l'entrada a la ciutat de València del Rei Jaume I en 1238, posant fi al domini musulmà que imperava en la mateixa. Darrere la conquesta dels territoris valencians, el rei va decidir dotar-los amb una personalitat pròpia i unes lleis específiques (Els Furs), fundant el Regne de València dins de la Corona d'Aragó. Per tant, el 9 d'Octubre es celebra el naixement del poble valencià.



Dit això, com a preliminar, es graciós veure a les notícies dels periòdics de tirada "nacional" la vara d'amidar que tenen respecte les formes de manifestar-se que tenen els diferents col·lectius en aquest dia.



Es parla de terroristes, feixistes, nazis, etc... a un grup de persones que amb tota llibertat, varen ensenyar una gran senyera en representació dels Països Catalans, que integren aquells territoris de llengua catalana que varen conformar la Corona d'Aragó.



Jo me pregunte, que celebraven verdaderament les persones que varen agredir en insults i en una violència prou clara a eixes persones, sinò altres ideals que no teníen res a vore en la història del 9 d'Octubre sinò mès bé, reivindiquen uns ideals feixistes de èpoques dictatorials que per sort ja no ens toquen viure.

Aquestes persones reneguen de tot passat, de la llengua que parlem, i volen destruir tot el que signifique l'origen del poble valencià. No més els interessa una valència castellana i espanyola, plena de simbologia feixista i que res té a veure en els principis del nostre poble.



Que ningú s'enganye de el que pretenen aquestos grups, destruir tota la nostra cultura, que celebren?? Una València Espanyola?? Això es el que significa el 9 d'Octubre?? Es patètic que cap mitjà de comunicació es faça ressò del feixisme que manifesten eixos col·lectius.



No més hem de comprovar que classe de grups increpaven a les persones que mostraven l'estelada (GAV i España2000); grups, que si que està demostrat que han comès actes terroristes contra seus culturals del País Valencià, i que hui en día pareix, que qualsevol agresió contra aquestos es impune.




Fins quan hem de suportar tota classe d'agressions i atacs en contra la defensa de la nostra cultura?? El blaverisme es feixisme.




"La veritat alça tormentes contra sí mateixa, que escampen la seua llavor als quatre vents". Rabindranath Tagore


|||| FORÇA I SALUT ||||



dimarts, 7 d’octubre del 2008

El castell, la senyera i M.E.

Con ja ve sent habitual, pocs dies abans del 9 d'octubre el bloc nacionalista de Cocentaina (BNDC) penja de la façana sur est del castell de Cocentaina una gran senyera (sense blau) visible des de bona part del Comtat. A aquest acte acudixen la plana major del BNDC, el bloc jove i un grapat de voluntaris.

Si ens fixem en el primer paràgraf veurem que posa habitual, de fet és un acte que es realitza des de que jo tinc memòria. Per tant encara no puc comprendre com pot haver-hi tanta desorganització en un esdeveniment que es succeeix any rere any. D'acord que és una acció que la realitzem d'any en any per crec que costa poc abans de tirar la senyera per la façana del castell distribuir a la gent per dalt i baix del castell, explicar-li a Emilia uns quatre gests amb el braç per a indicar als de dalt com tenen que anivellar la bandera, inspeccionar els punt d'anclatge... Si som prou gent per a fer la tasca, no obstant no sé perquè enguany hi havien un fum de persones dalt del castell i nomes sis a la part de baix. Conclusió mentre en la part de dalt ja havien acabat i estaven de xarreta en la part de baix quedava molta feina que entre 3, perquè Emília no conta, a penes la podíem realitzar, senzillament de vergonya.

Tots nosaltres coneixem al típic personatge que no fa ni un brot de feina i d'amunt desprès es el primer que es posa a la foto. Doncs be, El BNDC també te el típic personatge. Enguany va aplegar tard, i si, també l'any passat. No va fer res de feina ni l'any passat ni enguany, per suposat hi ha que mantindre la tònica, però el que més en va impactar, va ser la presa que és va donar per aparèixer en la foto. No se si M.E. li donarà molt vots al BNDC, jo desprès de l'actuació lamentable de M.E. me plantejat votar al PP (que és un poc menys lamentable).

On no arriba ningú, Fat Toni