L'estació

Durant tota la meua història he escollit el tren com a mitja de transport, més còmode, tranquil, un recorregut amb menys corbes i més suau, ecològic, puntual, sol recórrer paisatges sorprenents però sobre tot un mitja de transport clàssic a cavall del qual s´han forjat revolucions, amistats i nacions.

Tots recordem a la típica pel.lícula dels anys quaranta o cinquanta quan la xica se'n va en el tren i el seu amant ix corrent per tota l'andana fins que aplega al final i el tren se'n va. Doncs aquestes imatges típiques han quedat relegades a la ficció. En la majoria de les estacions ferroviàries s'han instal.lat màquines per a controlar l'accés a les andanes i màquines expenedores de bitllets. Aquest fet provoca que les acomiadades siguen molt més gelades al costat d'un misser torn d'accés a l'andana i no poder vorer als nostres familiars mentre el tren s'allunya cap a l'horitzó.

Hi ha molta gent que es queixa de l'estació del tren de Cocentaina, però si veiem la vida amb un punt optimista podem estar orgullosos de la nostra estació. No hi ha màquines expenedores de bitllets, no hi ha torns d'accés, no hi ha aglomeracions de ningun tipus, fem exercici físic per arribar-hi, enclavà en un paratge meravellós entre muntanyes i barrancs i dubte que hi haja més vegetació en qualsevol altra estació del país, en conclusió, la nostra estació està en la Mariola..

Per tot el dit anteriorment vull recomanar a la gent que utilitze el tren, només per l'increible paisatge pel que sobri camí a través de la Mariola paga la pena.

Un punt de vista diferent Fat Toni

EpC en els dominis de Paco

L'Esglèsia assenyala, Paco Camps executa. Com quan els terroristes assenyalen la víctima, el govern de Paco Camps & cia segueix la doctrina de la part de l'esglèsia espanyola més conservadora i fastigosament antidemocràtica. La víctima: una assignatura nova de nom, però arrelada al savoir faire dels països amb sentit de ciutadania, anomenada Educació per a la Ciutadania.

Feta la llei, feta la trampa. Donat que l'Estat la inclou a la docència de secundària, des dels sectors
més ultres de la dreta espanyola (aquella que no es manifesta, no, excepte quan els convé) s'ha decidit 'objectar' l'assignatura alegant motius ètics (sic). El meu fill podria al·legar indigestió numèrica per les matemàtiques i negar-se a donar una assignatura? això on s'ha vist?

El cas és que si a la resta de l'estat el PP ha defensat l'objecció però sense anar més enllà, ací en les nostres contrades havíem de ser diferents sempre i tot ofrenant les glòries com a bons regionalistes que som. Ací l'ocurrència ha vingut de la mà del conseller d'Educació de cuyo nombre no quiero acordar-me, amb el propòsit d'impartir l'assignatura en anglès. Sí, senyor. No es compleix la Llei d'Ensenyament en valencià tan minsa dels socialistes i ara s'inventen altra. En alguns sectors de la societat més elitistes i prou enganxats al snobisme de dur als fills al British College, i per l'estil, ha causat sensació, però si filem més prim es tracta d'una maniobra de distracció i oposició com una més a l'altre govern que no controlen, el de Madrid, no és que siguen manifestament reivindicatius i indepes, és que ara interesa fotre canya al govern d'Espanya.

Doncs bé, aquest esperpent té prou problemes de dur-se a la realitat. La població i el professorat, alhora que la societat espanyola no han sigut massa políglotes en los siglos de los siglos, i el domini de l'anglès és més aviat curt. Com si es tractara d'un acudit, la sol·lució proposada pel sempre ocurrent Font de Mora (forense ell) és posar dos professors, el d'anglès traduint el que va dictant el de filosofia (en teoria l'encarregat d'impartir l'assignatura), donant una situació prou còmica, si més no, per a tractar-ho ja que l'educació no està per a frivolitats en personal (ahí estan els famosos barracons, o millor, casetes prefabricades de reforç a l'educació, com s'estima més bé a dir a preguntes dels parlamentaris de Compromís).

Al següent enllaç podeu vore una gravació a un dels col·legis on s'han començat a donar classes segons el modus operandi regional: http://www.youtube.com/watch?v=BQ8ndRwmgrc

En definitiva, una més de les extravagàncies del geni i figura valencià CampsDeGolf, tenim un RH propi.
Sempre ens sorprendran, si almenys foren com la dreta europea...


Al peu de la crònica nacional, Mr.Burns.
Salutacions!

Esquerra Unida… al PSOE

Des de fa temps, quan arriben les eleccions municipals, tots els grups polítics s’agobien a l’hora de fer campanya. Tots? No. Tots no.

Uns s’agobien més que altres. I és que el PSOE de Cocentaina pot permetre’s el luxe d’encarar més tranquil•lament les eleccions municipals. Aquest PSOE compta amb un comodí, un comodí de color verd i amb bigoti (que no li para mal, les coses com són).

En estes últimes eleccions municipals el PSOE necessitava pactar per a poder governar. Els candidats eren el BLOC i IU… Novament, el PSOE va triar IU que pareix més dòcil i li donarà menys “canya” que el BLOC. Amb IU el PSOE podrà fer i desfer com se li antoixe… com si haguera aconseguit majoria absoluta. És el que té jugar amb un comodí.

Snyder - Corresponsal de guerra

L' hàbit no fa al monjo

A la revista “El comtat” hem pogut llegir diversos articles en els que es descriu la situació que viu el Tibet actualment y la suposada repressió que sofrixen els tibetans, (Encara que no s'especifica l'etnia). El que ningú es molesta en redactar és la situació que vivia el Tibet abans de la invasió xinesa y el que representa la figura del Da lai Lama més en lla dels seus hàbits i la seu atribuïda santedat.

Encara avui les condicions que tenen que suportar els tibetans son dures però les que van suportar abans de 1950 son indescriptibles. En el Tibet hi havia establert una mena de règim feudal en la que els grans senyors (monjos y seculars) dominaven a una massa de camperols regits per la jerarquia budista al cim de la qual es situa el Da lai Lama. Una autora xina va escriure que “Sols 626 persones (de les qué 333 eren autoritats eclesiàstiques ) posseïen el 93% de la terra y el 70% del yakes en Tibet”. Avui en dia el Da lai lama es presenta com un home desinteressat en les possessions materials, quan la seua família disposava de: 27 finques, 36 prats, 6170 servs y 102 esclaus domèstics [1].

Els servs eren considerats com animals parlants que no tenien dret a mirar a la cara al seus amos. Els homes i les dones tenien que treballar de sol a sol (16 o 18 hores) per a després entregar el 70% de la collita als senyors. La paraula dona senzillament significa nascuda inferior. No podien eixir de la finca sense el permís del propietari i ni tan sols podien usar les mateixes paraules que els propietaris (no es broma). Dels esclaus no fa falta ni parlar-ne.

Abans de 1950 la situació del Tibet era desoladora, sense carreteres, hospitals, escoles... (més o menys com a l'edat mitjana) La gent patia de desnutrició. La mortalitat infantil aplegava fins al 43%. Tot allò mentre als monestirs s'enmagatzenaven riqueses i es cremaven aliments com ofrenes. L'esperança de vida d'un tibetà rondava els 35 anys. Mil anys abans es calcula que en el Tibet vivien 10 milions de persones, en 1950 sols en quedaven dos o tres milions.

EL Da lai Lama actual encara que gaudix d' una aureola de santedat y es considerat un Déu representa una dictadura religiosa en la que no existeixen drets polítics per ningú Qualsevol que desafie la seua autoritat es perseguit i marginat sistemàticament, com per exemple la secta shugden que conta amb 100000 persones exiliades a l' Índia.

L'estat actual del Tibet no el conec debut al control de la premsa per les mans xineses. Peró segur que és millor que en els cinquanta. Podem resumir les nostres peticions com "Xina No, da lai lama tampoc". Vos recomane que busqueu en Internet més informació sobre l'historia del Tibet y la figura del da lai lama, estic segur que vos trobareu amb més d'una sorpresa:

A continuació teniu una llista amb una serie de pàgines webs o articles que podeu consultar:

ca.wikipedia.org/wiki/Tibet
[1]Por el pueblo de Tibet y contra el feudalismo lamaísta por José Antonio Egido
http://siemprerebelde.wordpress.com/2008/04/18/revelaciones-sobre-el-dalai-lama/
http://spanish.china.org.cn/china/txt/2008-04/18/content_14974875.htm
http://spanish.peopledaily.com.cn/31621/6395126.html
http://www.barriodelcarmen.net/evolucion/index.php/higinio-polo/

una de Fabres

Aquests dies hem pogut llegir a diversos mitjans els incidents ocorreguts en la visita de la reportera Estibáliz de CQC de La Sexta al cau de Fabra, a la diputació de Castelló. Segons es contava, uns periodistes de la cadena Intereconomía (pròxima als postulats del PP) han boicotejat i intentat que la reportera no poguera incomodar al sempre déu Carlos Fabra, magnat com ningú de les comarques de Castelló, lloc on s'ha fet un feude a la mida d'un cacic. I és que el guió no canvia, aquests que incomoden, doncs esparadrap perquè no parlen, encara que aquesta volta es recorrera a amiguets de la villa i corte madrilenya.
Si parem esment en el darrer reportatge de CQC http://es.youtube.comwatch?v=VNqZwAonr28 que també va fer llaga al govern Camps, quan un dels reporters del mateix programa va posar en evidència l'etern somriure del presi 'regional'. Regional perquè el País Valencià no passa de ser una regió més. Com per ofrenar, vaja. Doncs com comentava, en aquella ocasió ja van patinar, van ser poc previsors. En aquesta ocasió no s'ho podien permetre i abans que es presentara la Estibáliz allà, ja es van encarregar de deixar el guió ben escrit, que cap corda restara solta.
Bé, tenim el que ens mereixem els valencians. Volíem glòries a Ejpanya, doncs una tassa i mitja, no anem a ser menys. I no patiu que va per a llarg.

El reporter d'àmbit internacional,
Mr. Burns

La guerra de la brossa

Hola o tot el món

Els residus urbans s’han convertit en un dels major reptes als que s’enfronten les ciutats modernes. Una correcta gestió és fa cada vegada més imprescindible per tal de no escurar les butxaques del ajuntaments i no viure situacions com la de Nàpols a principi d’any.

En els últims mesos el Partit Popular de Cocentaina y Esquerra Unida han protagonitzat un enfrontament escrit sobre els residus que he seguit amb la màxima atenció y m’agradaria fer-me ressò del que deuria de ser el reciclatge y el tractament dels residus urbans donant un consell per a la població i una llisó a les dues parts en conflicte.

En primer lloc en el problema dels residus urbans s’identifiquen tres parts ben diferenciades. L’ajuntament, l’empresa adjudicaria i els ciutadans. No fa falta imaginar que els interessos de l’empresa y la corporació municipal son ben semblants, guanyar el màxim possible. No obstant queda la tercera part en discòrdia, el ciutadans.

El ciutadans son els que tenen el ramillet per les mans, nosaltres som els que poden decidir si es recicla, o si no. Reciclar està en les nostres mans i sols ho devem de fer perquè realment el nostre planeta ho necessita. M’agradaria pensar que ningú d’eixa de reciclar per caminar 10 metres més per anar fins al contenidor groc, perquè creu que la taxa de la brossa es excessiva o perquè si reciclem estem ajudant al govern municipal actual, seria una irresponsabilitat molt gran vendre el nostre futur per qüestions tan banals.

Des de el meu punt de vista reciclar presenta molts avantatges, reduir cost energètic, abocadors…I realment no és un invent tant modern els nostres majors segur que han guardat pots de vidre per fer la conserva o tirar les pells del meló als animals del corral.

Reciclar s’ha de convertir en una acció normal per a grans y menuts y des de les administracions deuria de fer-se el màxim esforç possible per tal de conscienciar a tothom per a reciclar. Però recordeu que no tot està en les mans del govern nosaltres com a ciutadans som el eslavó mes important de la cadena.

Seria molt interessant que tots nosaltres férem examen de consciencia i analitzarem el contingut del poal del fem. Estic segur que el material no reciclable a penes aplega al 25% del total, per això en veig obligat a insistir. Mes en lla de tonteries y bobaes polítiques reciclem la terra ens ho agrairà.

Que els vaja bonic

Benvinguda

hola a tot el món

El blog "El comprador de Cocentaina" naix amb la intenció de ser un espai lliure on tothom puga exposar les seues opinions sobre els temes de interès a la nostra localitat de Cocentaina i perquè no, a la resta de municipis de la comarca del Comtat.

L'idea de crear aquest blog a pareix desprès de llegir la revista local El Comtat. Aquest mitja de comunicació que tots els contestans esperen amb impaciència tots el mesos està controlat pel govern local (al igual que canal 9 per Camps) i per tant des de el nostre punt de vista creiem que seria molt interessant contar amb un mitja de comunicació realment lliure on tots el grups polítics i ciutadans expressen lliurement les opinions. Per aquest motiu i aprofitant els avantatges que ens dona Internet em decidit crear aquesta mena de periòdic virtual fora de les llargues urpes del govern.

Finalment convidem als grups polítics de Cocentaina que també publiquen a aquest blog el articles que envien mensualment a la revista El Comtat, a totes les associacions que tenen por que seguen els seus articles i a tothom que en algun moment desitge expressar i compartir les seus opinions. Entre tots podem dur a bon port aquesta idea.

Si algú està interessat en escriure en aquest blog que envie un correu a DrNickRiviera22@gmail.com indicant el seu personatge dels Simpsons preferit i un certificat d'empadronament (l' últim es broma) per posar-nos en contacte y agregar-se com a redactor.

Que els vaja bonic