Durant tota la meua història he escollit el tren com a mitja de transport, més còmode, tranquil, un recorregut amb menys corbes i més suau, ecològic, puntual, sol recórrer paisatges sorprenents però sobre tot un mitja de transport clàssic a cavall del qual s´han forjat revolucions, amistats i nacions.
Tots recordem a la típica pel.lícula dels anys quaranta o cinquanta quan la xica se'n va en el tren i el seu amant ix corrent per tota l'andana fins que aplega al final i el tren se'n va. Doncs aquestes imatges típiques han quedat relegades a la ficció. En la majoria de les estacions ferroviàries s'han instal.lat màquines per a controlar l'accés a les andanes i màquines expenedores de bitllets. Aquest fet provoca que les acomiadades siguen molt més gelades al costat d'un misser torn d'accés a l'andana i no poder vorer als nostres familiars mentre el tren s'allunya cap a l'horitzó.
Hi ha molta gent que es queixa de l'estació del tren de Cocentaina, però si veiem la vida amb un punt optimista podem estar orgullosos de la nostra estació. No hi ha màquines expenedores de bitllets, no hi ha torns d'accés, no hi ha aglomeracions de ningun tipus, fem exercici físic per arribar-hi, enclavà en un paratge meravellós entre muntanyes i barrancs i dubte que hi haja més vegetació en qualsevol altra estació del país, en conclusió, la nostra estació està en la Mariola..
Per tot el dit anteriorment vull recomanar a la gent que utilitze el tren, només per l'increible paisatge pel que sobri camí a través de la Mariola paga la pena.
Un punt de vista diferent Fat Toni
Tots recordem a la típica pel.lícula dels anys quaranta o cinquanta quan la xica se'n va en el tren i el seu amant ix corrent per tota l'andana fins que aplega al final i el tren se'n va. Doncs aquestes imatges típiques han quedat relegades a la ficció. En la majoria de les estacions ferroviàries s'han instal.lat màquines per a controlar l'accés a les andanes i màquines expenedores de bitllets. Aquest fet provoca que les acomiadades siguen molt més gelades al costat d'un misser torn d'accés a l'andana i no poder vorer als nostres familiars mentre el tren s'allunya cap a l'horitzó.
Hi ha molta gent que es queixa de l'estació del tren de Cocentaina, però si veiem la vida amb un punt optimista podem estar orgullosos de la nostra estació. No hi ha màquines expenedores de bitllets, no hi ha torns d'accés, no hi ha aglomeracions de ningun tipus, fem exercici físic per arribar-hi, enclavà en un paratge meravellós entre muntanyes i barrancs i dubte que hi haja més vegetació en qualsevol altra estació del país, en conclusió, la nostra estació està en la Mariola..
Per tot el dit anteriorment vull recomanar a la gent que utilitze el tren, només per l'increible paisatge pel que sobri camí a través de la Mariola paga la pena.
Un punt de vista diferent Fat Toni
1 comentari:
si és així, Fat, la propera vegada que m'aproxime al Comtat provaré de fer-ho amb tren. Sens dubte, un mitjà de transport dels més ecològics, i malgrat l'escasa inversió per part dels governants, un transport totalment necessari.
Publica un comentari a l'entrada